Tipus de col·lisions de trànsit: guia visual de les 14 classes d'accidents per a l'atestat

3 de novembre del 2026 · 7 min de lectura

Classificar correctament la col·lisió és una de les primeres decisions tècniques de l'atestat. No és un tràmit estadístic: la tipologia orienta la investigació de la dinàmica, condiciona la interpretació dels danys i dels vestigis i ajuda a valorar la conducta de cada conductor davant del jutjat.

Aquesta guia recull les classes d'accidents múltiples (amb dos o més elements implicats) que es fan servir habitualment en la instrucció d'atestats de Policia Local, Mossos d'Esquadra, Ertzaintza, Policia Foral, Policia Nacional i Guàrdia Civil de Trànsit, amb un esquema digital de cada una.

Per què és important classificar bé l'impacte

• El qüestionari estadístic d'accidents (T-06) demana el tipus d'accident, i un error es trasllada a les estadístiques oficials.
• La tipologia ha de ser coherent amb els danys, les posicions finals i les petjades; si no ho és, la reconstrucció perd credibilitat.
• Determina on cal buscar vestigis: no s'inspecciona igual un encalç que una envestida en una cruïlla.
• Facilita l'atribució de responsabilitats: preferències de pas, distància de seguretat, avançaments o canvis de carril.

Guia visual de les classes de col·lisions

Els esquemes següents representen la posició dels vehicles en el moment del primer contacte. El cercle vermell indica el punt de col·lisió.

Com interpretar cada grup

Col·lisions frontals

Es produeixen entre vehicles que circulen en sentits oposats. La diferència entre central, excèntrica i angular depèn de l'alineació dels eixos longitudinals. En les excèntriques i angulars, l'energia no es dissipa de manera simètrica i els vehicles solen girar: les petjades de derrapatge posteriors a l'impacte en són la prova.

Col·lisions per encalç i en cadena

El frontal d'un vehicle impacta contra la part posterior del que el precedeix. En les col·lisions en cadena és imprescindible establir l'ordre dels impactes: les deformacions de doble sentit (davant i darrere) i les restes de cada contacte ajuden a distingir l'impacte primari dels secundaris.

Envestides perpendiculars i obliqües

Típiques de cruïlles i incorporacions. L'element envestidor és el que impacta amb el seu frontal; l'envestit rep el cop al lateral. La zona afectada (anterior, central o posterior) i la direcció de les deformacions permeten deduir l'angle d'entrada i la posició de cada vehicle respecte de la línia de detenció.

Fregaments positius i negatius

Contactes laterals sense penetració significativa. En el fregament positiu els vehicles circulen en sentit contrari; en el negatiu, en el mateix sentit. El sentit de les rascades a la carrosseria (de davant cap enrere o a l'inrevés) és el vestigi que permet distingir-los.

Col·lisió per reflex

Després del primer contacte, els vehicles es desvien i poden impactar contra altres vehicles, vianants o elements de la via. Cal documentar cada trajectòria posterior i cada punt de contacte secundari.

Atropellament

La col·lisió entre un vehicle i un vianant té les seves pròpies exigències: punt de contacte, posició final del vianant, restes i distància de projecció. Mereix un tractament específic que desenvoluparem en un article propi.

Com ho documenta CroquisPolicial

A CroquisPolicial es dibuixen els vehicles a escala sobre l'ortofoto aèria, se situa el punt de col·lisió i es marquen les zones danyades amb el selector visual de danys. D'aquesta manera, la tipologia escollida queda recolzada gràficament al croquis i a l'informe, i el jutjat pot veure de seguida la coherència entre l'impacte i els vestigis.

Complementa-ho amb la guia de simbologia per a croquis a mà alçada →

Llegeix com mesurar petjades de frenada i derrapatge →