← Tots els articles

Petjades de frenada i velocitat mínima: inspecció ocular de la calçada en la reconstrucció d'accidents

2 de novembre del 2026 · 8 min de lectura

Compartir:
Petjades de frenada sobre l'asfalt amb una cinta mètrica i dos cons

La calçada és el testimoni més objectiu d'un accident de trànsit. Les persones implicades poden equivocar-se o recordar malament, però les petjades que els pneumàtics deixen a l'asfalt expliquen com es movien els vehicles abans, durant i després de la col·lisió. Una inspecció ocular ben feta és la base de qualsevol reconstrucció d'accidents seriosa i un element de prova clau a l'atestat.

Aquesta guia està pensada per a agents de Policia Local i Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, Ertzaintza, Policia Foral, Policia Nacional i Guàrdia Civil de Trànsit que intervenen en sinistres viaris. Repassem com reconèixer cada tipus de marca, com mesurar-la sense errors i què permet afirmar —i què no— sobre la velocitat.

Per què les petjades són prova tècnica

La Llei d'enjudiciament criminal obliga a recollir i descriure els vestigis del lloc dels fets (inspecció ocular). Les marques a la calçada són efímeres: el trànsit, la pluja o la neteja les fan desaparèixer en hores. Si no es documenten durant la primera intervenció, es perden per sempre i cap pèrit les podrà recuperar.

Tipus de marques a la calçada

1. Petjada de frenada amb bloqueig de rodes

Marques fosques, rectes o lleugerament corbades i paral·leles entre si, que deixa un pneumàtic quan la roda deixa de girar i llisca. Solen començar tènues (la «petjada ombra») i es fan més intenses cap al final. Són típiques de vehicles sense ABS o amb el sistema avariat.

2. Frenada amb ABS

L'ABS evita el bloqueig, de manera que les marques són molt més suaus, intermitents o pràcticament invisibles. No veure petjades no vol dir que no hi hagi hagut frenada. Cal buscar-les amb llum rasant i des de diversos angles, i deixar constància a l'atestat que el vehicle disposava d'ABS.

3. Marca de derrapatge lateral

Marques corbes amb estries obliqües, produïdes quan el vehicle gira i es desplaça de costat alhora (pèrdua de control, maniobra brusca d'esquiva). Indiquen un moviment de rotació i no s'han d'analitzar com una frenada recta.

4. Rascades, solcs i restes

Ratllades metàl·liques, solcs de llandes, taques de fluids i fragments de vidre o plàstic. Ajuden a situar el punt de col·lisió i el recorregut posterior dels vehicles, especialment de motocicletes i ciclomotors que cauen a terra.

Com mesurar les petjades correctament

  • Identifica quina roda ha deixat cada marca (davantera o posterior, dreta o esquerra).
  • Localitza l'inici real, incloent-hi el tram tènue inicial, i el final, que sovint coincideix amb la posició de la roda o amb el punt d'impacte.
  • Mesura cada petjada per separat i anota si és contínua o interrompuda.
  • Situa l'inici, el final i els canvis de direcció respecte de dues referències fixes (triangulació) per poder-los traslladar al croquis a escala.
  • Registra el tipus de paviment, l'estat (sec, mullat, amb grava) i el pendent de la via.
  • Fotografia amb testimoni mètric: pla general, pla mitjà i detall de l'inici i el final.

Com situar cada punt amb dues mesures: guia de triangulació al croquis →

Velocitat mínima: el principi físic

Quan un vehicle frena fins a aturar-se, l'energia del moviment es dissipa pel fregament entre el pneumàtic i l'asfalt. D'aquest principi surt la fórmula de referència que fan servir els pèrits:

v = √(2 · μ · g · d)

  • v: velocitat a l'inici de la frenada (en m/s; multiplicant per 3,6 s'obtenen km/h).
  • μ: coeficient d'adherència entre pneumàtic i paviment, que depèn del tipus i estat del ferm.
  • g: acceleració de la gravetat (9,81 m/s²).
  • d: distància de lliscament.

El resultat és una velocitat mínima: si el vehicle encara es movia quan va xocar, part de l'energia es va consumir en la col·lisió i la velocitat real era superior. Tampoc té en compte el temps de reacció del conductor ni el tram previ en què encara no frenava.

Errors freqüents a l'atestat

  • Mesurar només la part fosca i oblidar el tram inicial tènue.
  • No identificar quina roda va deixar cada marca.
  • Confondre un derrapatge lateral amb una frenada recta.
  • Afirmar una velocitat concreta en lloc d'una velocitat mínima estimada.
  • No relacionar les marques amb punts fixos, fet que impedeix reconstruir-les després.
  • Dibuixar les petjades «a ull» al croquis, sense escala.

Com t'ajuda CroquisPolicial

CroquisPolicial permet dibuixar les petjades, rascades i restes directament sobre l'ortofoto aèria a escala real, situant l'inici i el final amb les mesures preses al lloc dels fets. La seqüència en tres fases (abans, durant i després de la col·lisió) evita barrejar trajectòries, i l'informe resultant s'incorpora a l'atestat amb codi de verificació. Tot des del mòbil o la tauleta, a peu de carretera.

Descarrega la fitxa de simbologia per a croquis d'accidents →

Normativa, fonts i documentació de referència

Vols aplicar-ho amb CroquisPolicial?

L'accés és exclusiu per a cossos policials autoritzats. Escriu-nos indicant el teu cos i et donarem accés de prova.

Sol·licitar accés de prova
Compartir: