← Tots els articles

Triangulació en el croquis d'accident de trànsit: guia tècnica per a atestats policials

25 d’octubre del 2026 · 12 min de lectura

Compartir:
Agent mesurant distàncies en un accident de trànsit amb dos turismes

En la inspecció ocular d'un accident de trànsit, el croquis és la peça de l'atestat que permet reconstruir el sinistre mesos o anys després, quan la via ja s'ha netejat, els vehicles s'han retirat i els vestigis han desaparegut. Jutges, fiscals, advocats i pèrits treballaran sobre aquell dibuix i sobre les mesures que l'agent hi va anotar. Si una sola posició no es pot tornar a situar al terreny, tota la reconstrucció perd força.

Per això, unitats d'atestats de Policia Local i Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, Ertzaintza, Policia Foral, Policia Nacional i Guàrdia Civil de Trànsit fan servir mètodes de mesura normalitzats. Els dos més habituals són la línia base (coordenades rectangulars) i la triangulació. En aquesta guia ens centrem en la triangulació: què és, quan convé, com s'executa pas a pas, quins errors la invaliden i com digitalitzar-la per guanyar temps i precisió.

Per què la precisió del croquis té conseqüències jurídiques

La Llei d'Enjudiciament Criminal encomana a la Policia Judicial la recollida i descripció de tot allò que pugui tenir relació amb el fet investigat. En els accidents de trànsit, aquesta descripció es materialitza en la inspecció ocular, el reportatge fotogràfic i el croquis a escala. El croquis no és un dibuix il·lustratiu: és un document tècnic que ha de permetre a un tercer verificar les distàncies, les trajectòries i les posicions finals.

  • Una mesura sense referència fixa no es pot comprovar i pot ser impugnada per la defensa.
  • La posició del punt de col·lisió condiciona la determinació del carril, la invasió de sentit contrari o la prioritat de pas.
  • La longitud i l'inici de les petjades de frenada són la base del càlcul de velocitat; un error d'un metre en l'inici altera el resultat.
  • La posició final de les persones i vehicles permet contrastar declaracions de conductors i testimonis.

Què és exactament la triangulació

La triangulació consisteix a situar qualsevol punt del pla mesurant-ne la distància des de dos punts de referència fixos i permanents, anomenats A i B. Si coneixem la distància A–B i les distàncies des de cada referència fins al punt buscat, el triangle queda definit i el punt només pot estar en una posició (escollint el costat correcte de la línia A–B). És geometria elemental: la intersecció de dos cercles amb centre a A i a B.

A (fanal)B (cantonada)distància A–BRodes del vehicle situades amb dues mesures cadascuna
Cada roda queda fixada per la distància des de A i des de B.

Per fixar no només la posició sinó també l'orientació d'un vehicle, cal situar com a mínim dos punts del mateix vehicle (per exemple, el centre de les dues rodes d'un mateix costat, o dues cantonades de la carrosseria). Amb dos punts situats, l'eix longitudinal del vehicle queda determinat i es pot dibuixar a escala.

Triangulació o línia base: quin mètode triar

El mètode de la línia base pren una referència lineal (normalment la vorada o la línia de marca vial) i mesura cada punt amb dues dades: la distància longitudinal des d'un punt zero i la distància perpendicular fins a la línia. És ràpid en trams rectes, però perd fiabilitat quan no hi ha una referència recta clara.

Línia base0Distància longitudinal + perpendicular a la voradaTriangulacióABDues distàncies des de referències fixes
Comparativa: la línia base necessita una vorada recta; la triangulació funciona en cruïlles i rotondes.
  • Cruïlles, rotondes i places: no hi ha una vorada recta contínua; la triangulació és el mètode preferent.
  • Revolts i vies interurbanes amb cuneta: la perpendicular és difícil de garantir; triangular des de pals o fites quilomètriques és més fiable.
  • Objectes fora de la calçada (vehicles a la cuneta, talussos, voreres amples): la triangulació permet situar-los sense una línia de referència.
  • Trams rectes urbans amb vorada clara: la línia base és vàlida i més ràpida; es poden combinar tots dos mètodes al mateix croquis.

Material necessari al lloc dels fets

  • Cinta mètrica de 30 o 50 metres (preferiblement de fibra, que no s'allarga amb la calor).
  • Roda mètrica o odòmetre per a distàncies llargues en vies interurbanes.
  • Distanciòmetre làser, útil per a referències elevades o de difícil accés.
  • Guix o esprai marcador per senyalitzar els punts mesurats abans de retirar vehicles.
  • Càmera o telèfon per a la fotografia mètrica i de context.
  • Dispositiu mòbil amb l'aplicació d'atestats per registrar les mesures en temps real.

Procediment pas a pas al terreny

Agent mesurant amb cinta mètrica des de la roda d'un vehicle fins a un fanal en una cruïlla
Mesura des d'un punt concret del vehicle (centre de la roda) fins a una referència permanent.

1. Seguretat i preservació de l'escena

Abans de mesurar, cal senyalitzar la zona i protegir els agents. Si els vehicles s'han de retirar ràpidament per restablir la circulació, marca amb guix el contorn de les rodes i les cantonades: les mesures es podran prendre després sobre les marques.

2. Elecció de les referències A i B

  • Han de ser permanents: fanals, cantonades d'edificis, pals de senyals verticals, fites quilomètriques o tapes de registre. Mai vehicles, contenidors o elements mòbils.
  • Han d'estar prou separades entre si; els angles molt tancats (inferiors a 30°) multipliquen l'error de posició.
  • Cal descriure-les per escrit amb detall: «fanal núm. 14, vorera dels parells, davant del número 32».
  • Fotografia cada referència amb un pla general que permeti reconèixer-la anys després.

3. Mesura de la base A–B

Mesura i anota la distància entre les dues referències. És el costat comú de tots els triangles i serveix de control: si en el dibuix final aquesta distància no coincideix, hi ha un error d'escala.

4. Mesura dels vehicles

Per a cada vehicle, mesura des d'A i des de B fins a dos punts concrets i repetibles del mateix costat: el centre de la roda davantera i el de la roda posterior, o dues cantonades. Evita mesurar «al centre del cotxe», perquè no és un punt identificable.

5. Mesura dels vestigis

  • Petjades de frenada o derrapada: inici, canvis de direcció i final de cada traça.
  • Punt de col·lisió estimat: concentració de restes, ratllades al paviment o vessament de líquids.
  • Restes disperses rellevants: vidres, peces de plàstic, càrrega.
  • Posició final de persones (implicades o víctimes), sempre que l'assistència sanitària ho permeti.

6. Registre i verificació

Anota cada mesura amb el seu identificador (A–R1, B–R1, A–R2...) i revisa-les abans de deixar el lloc. Una prova ràpida consisteix a comprovar que la suma de dues distàncies sempre sigui superior a la base A–B: si no ho és, hi ha un error de lectura.

Control d'errors: el que invalida un croquis

  • Referències provisionals (un vehicle aparcat, un con) que desapareixen l'endemà.
  • No descriure ni fotografiar on són les referències.
  • Angles d'intersecció massa tancats, que fan que un petit error de cinta desplaci el punt diversos metres.
  • Cinta mal tensada o no horitzontal en pendents pronunciats.
  • Barrejar mesures de mètodes diferents sense indicar-ho a la llegenda.
  • Transcriure les mesures a mà a comissaria, amb el risc de canviar xifres.

Del terreny al croquis a escala

Tradicionalment, l'agent tornava a comissaria amb la llibreta i dibuixava el croquis amb compàs i regle, o el traslladava a un programa de dibuix genèric. Aquesta fase és on es perd més temps i on s'introdueixen més errors: escales mal aplicades, punts invertits respecte de la línia A–B o mesures oblidades.

La incorporació d'ortofotos aèries oficials (com les del PNOA de l'Institut Geogràfic Nacional o les de l'ICGC a Catalunya) com a fons del croquis aporta una base cartogràfica real i a escala, on les referències A i B es poden identificar visualment i on qualsevol tercer pot verificar la geometria de la via.

Com aplicar-ho amb CroquisPolicial

  • Ortofoto aèria escalada integrada: el fons del croquis es carrega dins de l'app, sense captures de pantalla externes.
  • Triangulació directa al croquis: introdueixes les referències i les distàncies i el punt queda situat a escala.
  • Croquis en tres fases: situació inicial, moment de la col·lisió i posició final, per explicar la seqüència de l'accident.
  • Traspàs entre dispositius: comences el croquis al mòbil al lloc dels fets i el continues a l'ordinador de comissaria amb un codi xifrat d'un sol ús.
  • Informe final verificable amb codi CVE i QR, que dona traçabilitat al document davant del jutjat.

Conclusió

La triangulació és un mètode senzill, robust i reconegut per situar vehicles i vestigis en el croquis d'un accident de trànsit, especialment en cruïlles, rotondes i vies sense referència recta. La seva fiabilitat depèn de tres factors: referències permanents i ben documentades, angles adequats i un registre de mesures sense errors de transcripció. Digitalitzar la presa de dades i el dibuix sobre ortofoto escalada és la manera més directa d'aconseguir un croquis precís, verificable i sòlid davant de l'autoritat judicial.

Normativa, fonts i documentació de referència

Vols aplicar-ho amb CroquisPolicial?

L'accés és exclusiu per a cossos policials autoritzats. Escriu-nos indicant el teu cos i et donarem accés de prova.

Sol·licitar accés de prova
Compartir: