Triangulació en el croquis d'accident de trànsit: guia tècnica per a atestats policials

25 d’octubre del 2026 · 12 min de lectura

En la inspecció ocular d'un accident de trànsit, el croquis és la peça de l'atestat que permet reconstruir el sinistre mesos o anys després, quan la via ja s'ha netejat, els vehicles s'han retirat i els vestigis han desaparegut. Jutges, fiscals, advocats i pèrits treballaran sobre aquell dibuix i sobre les mesures que l'agent hi va anotar. Si una sola posició no es pot tornar a situar al terreny, tota la reconstrucció perd força.

Per això, unitats d'atestats de Policia Local i Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, Ertzaintza, Policia Foral, Policia Nacional i Guàrdia Civil de Trànsit fan servir mètodes de mesura normalitzats. Els dos més habituals són la línia base (coordenades rectangulars) i la triangulació. En aquesta guia ens centrem en la triangulació: què és, quan convé, com s'executa pas a pas, quins errors la invaliden i com digitalitzar-la per guanyar temps i precisió.

Per què la precisió del croquis té conseqüències jurídiques

La Llei d'Enjudiciament Criminal encomana a la Policia Judicial la recollida i descripció de tot allò que pugui tenir relació amb el fet investigat. En els accidents de trànsit, aquesta descripció es materialitza en la inspecció ocular, el reportatge fotogràfic i el croquis a escala. El croquis no és un dibuix il·lustratiu: és un document tècnic que ha de permetre a un tercer verificar les distàncies, les trajectòries i les posicions finals.

• Una mesura sense referència fixa no es pot comprovar i pot ser impugnada per la defensa.
• La posició del punt de col·lisió condiciona la determinació del carril, la invasió de sentit contrari o la prioritat de pas.
• La longitud i l'inici de les petjades de frenada són la base del càlcul de velocitat; un error d'un metre en l'inici altera el resultat.
• La posició final de les persones i vehicles permet contrastar declaracions de conductors i testimonis.

Què és exactament la triangulació

La triangulació consisteix a situar qualsevol punt del pla mesurant-ne la distància des de dos punts de referència fixos i permanents, anomenats A i B. Si coneixem la distància A–B i les distàncies des de cada referència fins al punt buscat, el triangle queda definit i el punt només pot estar en una posició (escollint el costat correcte de la línia A–B). És geometria elemental: la intersecció de dos cercles amb centre a A i a B.

Per fixar no només la posició sinó també l'orientació d'un vehicle, cal situar com a mínim dos punts del mateix vehicle (per exemple, el centre de les dues rodes d'un mateix costat, o dues cantonades de la carrosseria). Amb dos punts situats, l'eix longitudinal del vehicle queda determinat i es pot dibuixar a escala.

Triangulació o línia base: quin mètode triar

El mètode de la línia base pren una referència lineal (normalment la vorada o la línia de marca vial) i mesura cada punt amb dues dades: la distància longitudinal des d'un punt zero i la distància perpendicular fins a la línia. És ràpid en trams rectes, però perd fiabilitat quan no hi ha una referència recta clara.

• Cruïlles, rotondes i places: no hi ha una vorada recta contínua; la triangulació és el mètode preferent.
• Revolts i vies interurbanes amb cuneta: la perpendicular és difícil de garantir; triangular des de pals o fites quilomètriques és més fiable.
• Objectes fora de la calçada (vehicles a la cuneta, talussos, voreres amples): la triangulació permet situar-los sense una línia de referència.
• Trams rectes urbans amb vorada clara: la línia base és vàlida i més ràpida; es poden combinar tots dos mètodes al mateix croquis.

Material necessari al lloc dels fets

• Cinta mètrica de 30 o 50 metres (preferiblement de fibra, que no s'allarga amb la calor).
• Roda mètrica o odòmetre per a distàncies llargues en vies interurbanes.
• Distanciòmetre làser, útil per a referències elevades o de difícil accés.
• Guix o esprai marcador per senyalitzar els punts mesurats abans de retirar vehicles.
• Càmera o telèfon per a la fotografia mètrica i de context.
• Dispositiu mòbil amb l'aplicació d'atestats per registrar les mesures en temps real.

Procediment pas a pas al terreny

1. Seguretat i preservació de l'escena

Abans de mesurar, cal senyalitzar la zona i protegir els agents. Si els vehicles s'han de retirar ràpidament per restablir la circulació, marca amb guix el contorn de les rodes i les cantonades: les mesures es podran prendre després sobre les marques.

2. Elecció de les referències A i B

• Han de ser permanents: fanals, cantonades d'edificis, pals de senyals verticals, fites quilomètriques o tapes de registre. Mai vehicles, contenidors o elements mòbils.
• Han d'estar prou separades entre si; els angles molt tancats (inferiors a 30°) multipliquen l'error de posició.
• Cal descriure-les per escrit amb detall: «fanal núm. 14, vorera dels parells, davant del número 32».
• Fotografia cada referència amb un pla general que permeti reconèixer-la anys després.

3. Mesura de la base A–B

Mesura i anota la distància entre les dues referències. És el costat comú de tots els triangles i serveix de control: si en el dibuix final aquesta distància no coincideix, hi ha un error d'escala.

4. Mesura dels vehicles

Per a cada vehicle, mesura des d'A i des de B fins a dos punts concrets i repetibles del mateix costat: el centre de la roda davantera i el de la roda posterior, o dues cantonades. Evita mesurar «al centre del cotxe», perquè no és un punt identificable.

5. Mesura dels vestigis

• Petjades de frenada o derrapada: inici, canvis de direcció i final de cada traça.
• Punt de col·lisió estimat: concentració de restes, ratllades al paviment o vessament de líquids.
• Restes disperses rellevants: vidres, peces de plàstic, càrrega.
• Posició final de persones (implicades o víctimes), sempre que l'assistència sanitària ho permeti.

6. Registre i verificació

Anota cada mesura amb el seu identificador (A–R1, B–R1, A–R2...) i revisa-les abans de deixar el lloc. Una prova ràpida consisteix a comprovar que la suma de dues distàncies sempre sigui superior a la base A–B: si no ho és, hi ha un error de lectura.

Control d'errors: el que invalida un croquis

• Referències provisionals (un vehicle aparcat, un con) que desapareixen l'endemà.
• No descriure ni fotografiar on són les referències.
• Angles d'intersecció massa tancats, que fan que un petit error de cinta desplaci el punt diversos metres.
• Cinta mal tensada o no horitzontal en pendents pronunciats.
• Barrejar mesures de mètodes diferents sense indicar-ho a la llegenda.
• Transcriure les mesures a mà a comissaria, amb el risc de canviar xifres.

Del terreny al croquis a escala

Tradicionalment, l'agent tornava a comissaria amb la llibreta i dibuixava el croquis amb compàs i regle, o el traslladava a un programa de dibuix genèric. Aquesta fase és on es perd més temps i on s'introdueixen més errors: escales mal aplicades, punts invertits respecte de la línia A–B o mesures oblidades.

La incorporació d'ortofotos aèries oficials (com les del PNOA de l'Institut Geogràfic Nacional o les de l'ICGC a Catalunya) com a fons del croquis aporta una base cartogràfica real i a escala, on les referències A i B es poden identificar visualment i on qualsevol tercer pot verificar la geometria de la via.

Com aplicar-ho amb CroquisPolicial

• Ortofoto aèria escalada integrada: el fons del croquis es carrega dins de l'app, sense captures de pantalla externes.
• Triangulació directa al croquis: introdueixes les referències i les distàncies i el punt queda situat a escala.
• Croquis en tres fases: situació inicial, moment de la col·lisió i posició final, per explicar la seqüència de l'accident.
• Traspàs entre dispositius: comences el croquis al mòbil al lloc dels fets i el continues a l'ordinador de comissaria amb un codi xifrat d'un sol ús.
• Informe final verificable amb codi CVE i QR, que dona traçabilitat al document davant del jutjat.

Conclusió

La triangulació és un mètode senzill, robust i reconegut per situar vehicles i vestigis en el croquis d'un accident de trànsit, especialment en cruïlles, rotondes i vies sense referència recta. La seva fiabilitat depèn de tres factors: referències permanents i ben documentades, angles adequats i un registre de mesures sense errors de transcripció. Digitalitzar la presa de dades i el dibuix sobre ortofoto escalada és la manera més directa d'aconseguir un croquis precís, verificable i sòlid davant de l'autoritat judicial.