Com fer un croquis d'accident de trànsit pas a pas: de l'escena a l'atestat

27 d’octubre del 2026 · 9 min de lectura

Com fer un croquis d'accident de trànsit que s'entengui sense haver estat al lloc? La resposta no és afegir totes les fletxes possibles, sinó ordenar la informació. Un croquis policial ha de mostrar quina via s'ha inspeccionat, què s'hi ha observat, on es trobaven els elements rellevants i quina part del dibuix correspon a una interpretació posterior. La seva utilitat depèn tant de la claredat com de la qualitat de les dades de partida.

Aquesta guia recorre el treball complet, des de l'arribada a l'escena fins a la revisió de l'annex de l'atestat. No és un manual de càlcul de coordenades: la presa de distàncies i els controls geomètrics es desenvolupen a l'article específic de triangulació. És una proposta de treball adaptable als protocols de cada servei, útil per a Policia Local, Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil de Trànsit, Ertzaintza, Policia Foral i altres unitats amb competències en la investigació del sinistre.

1. Definir què explicarà el croquis

Abans de dibuixar, decideix la pregunta que ha de respondre l'annex. Pot ser la posició final dels vehicles en una cruïlla, la distribució dels vestigis o la relació entre un pas de vianants i una maniobra investigada. Si el dibuix intenta explicar alhora l'entorn, totes les declaracions i una reconstrucció completa, pot resultar confús. És preferible separar vistes o fases i mantenir una identificació coherent dels elements entre elles.

El croquis complementa la diligència d'inspecció ocular, les fotografies i les anotacions de camp; no els substitueix. En una investigació penal, la Llei d'Enjudiciament Criminal regula la recollida i descripció de vestigis i les funcions de la Policia Judicial. Aquesta referència jurídica no imposa una llegenda gràfica universal ni converteix qualsevol dibuix en una reconstrucció demostrada. Cal aplicar el protocol del cos i explicar les limitacions de la informació disponible.

2. Prioritzar auxili, seguretat i documentació de canvis

L'atenció a les víctimes i la protecció de la zona prevalen sobre el dibuix. No s'ha de retardar l'auxili per obtenir una fotografia o completar una mesura. Quan sigui segur i possible, documenta la disposició general abans que es modifiqui. Si s'han retirat vehicles, desplaçat objectes o netejat líquids, registra què ha canviat, qui n'informa i si existeixen imatges o marques preses abans de l'alteració.

Una escena modificada encara pot aportar informació útil si s'explica la procedència de cada dada. Diferencia la posició observada per l'agent de la indicada per un conductor i de la restituïda a partir d'una fotografia. No dibuixis una posició anterior com si l'haguessis mesurat directament. Si una dada no es pot recuperar amb suficient fiabilitat, assenyala aquesta manca en l'annex o en la diligència corresponent, sense completar el buit per intuïció.

3. Preparar l’inventari abans de passar a net

Assigna identificadors estables: V1 i V2 per als vehicles, F1 per a una fotografia i M1 per a una marca rellevant, per exemple. Són convencions de treball, no codis obligatoris. Utilitza els mateixos identificadors al dibuix, al text i al reportatge fotogràfic. Registra la via, el tram o punt quilomètric, els sentits de circulació i les condicions de visibilitat que s'han observat. Separa l'hora d'arribada de l'hora del sinistre quan aquesta última només sigui comunicada.

Selecciona els elements que ajuden a comprendre l'accident: límits de calçada, carrils, pas de vianants, senyalització relacionada amb la maniobra, obstacles i vestigis. No cal omplir el plànol amb mobiliari llunyà sense relació amb els fets. Per contra, un element petit que condiciona la visibilitat pot ser essencial. L'inventari serveix per decidir què representar i quines dades falten abans d'abandonar el lloc, no per embellir el croquis final.

4. Construir una base coherent: ortofoto o vies vectorials

CroquisPolicial permet incorporar una ortofoto aèria escalada des de la mateixa aplicació o preparar l'entorn amb vies vectorials. L'ortofoto ajuda a reconèixer la geometria general, mentre que els vectors faciliten una representació neta. En tots dos casos, comprova que la base correspon al lloc i que l'orientació és coherent. La font cartogràfica és suport del dibuix: les posicions dels vehicles i els vestigis procedeixen de la inspecció i de les dades documentades.

Una ortofoto no és una fotografia de l'accident ni garanteix que la senyalització actual coincideixi amb la que es veu al fons. Consulta la data de captura i la resolució quan estiguin disponibles; contrasta reformes, passos de vianants i marques viàries amb el terreny. El PNOA i l'ICGC expliquen les característiques dels seus productes cartogràfics. La seva documentació justifica l'ús de la base geogràfica, però no acredita per si mateixa la precisió de totes les posicions dibuixades.

5. Situar les dades mesurades sense inventar precisió

Representa els vehicles a partir de punts identificables i dades registrades, no ajustant-los fins que el dibuix sembli plausible. Una icona genèrica no reprodueix necessàriament les dimensions reals d'un vehicle ni les deformacions que presenta. Si la mida o la posició exacta té rellevància pericial, cal disposar de les mesures i identificar el criteri utilitzat. Mantén les cotes rellevants llegibles i no confonguis una longitud mesurada amb una estimació visual.

La triangulació i altres mètodes de posicionament formen part d'aquesta presa de dades, però aquí no repetim el seu procediment. La guia tècnica enllaçada explica com triar referències, resoldre el costat de la base i contrastar distàncies. Al croquis general, l'objectiu és conservar la connexió entre el punt dibuixat i el registre original. Si falta una mesura, indica la limitació; una eina digital no pot recuperar una dada que mai es va prendre.

Presa de mesures: triangulació, exemple de càlcul i controls de camp →

6. Separar les tres fases de l’accident

La situació inicial, el moment de la col·lisió i la posició final responen a preguntes diferents. La fase inicial representa la circulació o la disposició anterior al contacte, segons la informació disponible. Sovint procedeix de declaracions, enregistraments o inferències; no s'ha de presentar automàticament com una observació directa. Utilitza una indicació visible sobre la procedència d'aquesta representació i evita donar una trajectòria exacta quan les dades només permeten establir un sentit general.

La fase de col·lisió mostra la configuració proposada en el contacte i les evidències que la sustenten. La posició final recull on es van trobar els vehicles i els vestigis, amb les alteracions conegudes. CroquisPolicial permet treballar la seqüència en tres fases. Mantén V1 i V2 associats al mateix vehicle en totes les vistes, així com una orientació comuna de la via. No barregis les tres posicions d'un vehicle en un únic dibuix sense explicar-les.

7. Diferenciar observació i hipòtesi gràficament

Una marca observada al paviment és un fet descriptible; la seva atribució a un vehicle o a un moment de l'accident pot ser una interpretació. El mateix passa amb una zona de restes: no identifica automàticament el punt exacte d'impacte. Representa primer l'evidència i després, si és necessari, la hipòtesi amb una convenció diferenciada. Pots utilitzar un traç discontinu per a trajectòries inferides, sempre explicant-lo a la llegenda i al text de suport.

No confiïs només en el color per separar categories, perquè el document pot imprimir-se en blanc i negre. Combina tipus de línia, etiquetes i notes breus. Quan hi ha versions incompatibles, no les fusionis en una trajectòria aparentment certa: utilitza dibuixos separats o identifica les alternatives. El lector ha de poder distingir què ha vist l'agent, què ha mesurat, què li han explicat i quina conclusió s'ha plantejat després d'analitzar el conjunt.

8. Fer una llegenda útil i llegible

La llegenda ha d'explicar els símbols que realment apareixen: vehicles, sentit de circulació, vestigis, punts de referència i trajectòries, si n'hi ha. Afegeix orientació, unitats i escala quan correspongui. Si el dibuix no és a escala, declara-ho i conserva les cotes necessàries; no permetis que el lector n'extregui distàncies amb un regle. L'escala gràfica és especialment útil quan una impressió o una inserció en un altre document pot modificar la mida de la pàgina.

Evita que les etiquetes ocultin els elements que descriuen. Agrupa les notes llargues fora de la zona principal i comprova la lectura a la mida prevista d'impressió. El sentit de circulació i l'orientació d'un vehicle no són el mateix: la fletxa sobre la via explica el primer, mentre que la posició del vehicle representa el segon. Aquesta distinció senzilla evita ambigüitats sense necessitat d'afegir explicacions extensíssimes a cada vista.

9. Revisar i incorporar l’annex a l’atestat

Compara el croquis acabat amb les anotacions i les fotografies originals. Revisa identificadors, correspondència de carrils, sentit dels vehicles, cotes i separació de fases. Si continues la feina en un altre dispositiu mitjançant el traspàs de CroquisPolicial, comprova que treballes sobre la versió prevista i que les anotacions necessàries es mantenen. La continuïtat del treball és útil, però no substitueix una revisió abans de donar per definitiu l'annex.

Identifica l'annex segons el procediment del teu servei i referencia les fotografies o diligències que l'expliquen. Conserva el registre de les dades de partida pels canals autoritzats. Els mecanismes de verificació documental, quan s'utilitzen, ajuden a comprovar un document; no acrediten que la hipòtesi de l'accident sigui correcta ni garanteixen una valoració judicial determinada. La solidesa tècnica continua depenent de les dades, del mètode i de la justificació de les conclusions.

Llista final de comprovació

Abans de tancar el treball, pregunta't: es reconeix el lloc? Coincideixen els identificadors amb la resta de l'atestat? S'entén quina fase es representa? Es distingeix el que s'ha observat del que s'ha inferit? Es coneixen les unitats i les limitacions d'escala? Un altre agent podria seguir el fil des del croquis fins a les fotografies i notes originals? Si alguna resposta és negativa, revisa l'annex abans de lliurar-lo.

Fer un croquis d'accident útil és transformar dades en una explicació gràfica ordenada, no dibuixar una història més precisa del que permet l'evidència. Aquesta guia tracta la composició i la revisió del document; l'article de triangulació desenvolupa la feina de mesura que el sustenta. Per valorar CroquisPolicial amb la teva unitat, utilitza el formulari de contacte: l'accés de prova requereix autorització prèvia, no és un registre públic ni una entrada directa a l'aplicació.