Informe T06 d'accidents de trànsit: guia tècnica per emplenar el qüestionari estadístic policial

22 d’octubre del 2026 · 11 min de lectura

Cada accident de trànsit amb víctimes que intervé un cos policial genera dues obligacions documentals paral·leles: l'atestat, que va al jutjat, i el qüestionari estadístic d'accident, conegut a moltes unitats com a «informe T06» o «comunicat estadístic». El primer serveix per depurar responsabilitats; el segon alimenta el Registre Nacional de Víctimes d'Accidents de Trànsit i, a partir d'aquí, totes les estadístiques oficials de seguretat viària.

Que un tram concret rebi una rotonda nova, un radar, il·luminació o una campanya de control depèn, en bona part, de la qualitat d'aquestes dades. Per això és un document que afecta Policia Local i Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra, Ertzaintza, Policia Foral, Policia Nacional i Guàrdia Civil de Trànsit per igual. En aquesta guia repassem què demana, com s'ha d'emplenar camp per camp, quins errors invaliden les dades i com estalviar temps sense perdre rigor.

Base legal: per què és obligatori

L'Ordre INT/2223/2014, de 27 d'octubre, regula la comunicació d'informació al Registre Nacional de Víctimes d'Accidents de Trànsit. Estableix que les autoritats i els agents que intervenen en un accident amb víctimes en vies obertes a la circulació han de comunicar-ne les dades a la Direcció General de Trànsit en el format i els terminis fixats. La Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària (RDL 6/2015) emmarca aquesta obligació dins les competències d'estadística i investigació d'accidents.

• Àmbit: accidents en vies o terrenys oberts a la circulació, amb almenys un vehicle en moviment implicat i, com a mínim, una persona morta o ferida.
• Subjectes obligats: tots els cossos policials amb competència en trànsit, tant en via urbana com interurbana.
• Canal: la DGT centralitza la recepció de dades (sistema ARENA2 o integració equivalent); a Catalunya i al País Basc, a través de les seves administracions de trànsit.
• Finalitat: estadística oficial, investigació d'accidents i planificació de polítiques de seguretat viària, no la determinació de culpes.

Estructura del qüestionari: els quatre blocs

Encara que el format concret varia segons el sistema de cada administració, totes les versions s'organitzen en quatre blocs que segueixen la lògica de la inspecció ocular.

1. Dades de l'accident

• Data i hora exactes del sinistre (no de l'avís ni de l'arribada de la patrulla).
• Localització: municipi, via, número o punt quilomètric amb hectòmetre, sentit de circulació i, sempre que es pugui, coordenades GPS.
• Tipus de via i zona: urbana o interurbana, travessera, autopista, autovia, carretera convencional, carrer, via ciclista.
• Traçat: recta, revolt, intersecció en T, en X, rotonda, enllaç, pas de vianants.

2. Condicions de l'entorn

• Meteorologia: bon temps, pluja, boira, neu, vent fort.
• Il·luminació: llum de dia, crepuscle, nit amb o sense enllumenat públic, enllumenat encès o apagat.
• Estat i tipus del ferm: sec, mullat, gelat, amb grava, oli o obres.
• Senyalització i regulació de la intersecció: semàfor, stop, cediu el pas, agent, sense regulació.
• Visibilitat restringida i la seva causa: edificis, vegetació, vehicles estacionats, enlluernament.

3. Vehicles implicats

• Tipus de vehicle (turisme, motocicleta, ciclomotor, bicicleta, VMP, camió, autobús…) i any de matriculació.
• Maniobra que feia en el moment de l'accident: circular recte, girar, avançar, canviar de carril, fer marxa enrere, estacionar.
• Punt de primer impacte i zones danyades.
• Inspecció tècnica, assegurança i, si escau, transport de mercaderies perilloses.

4. Persones

• Rol: conductor, passatger (i plaça que ocupava) o vianant.
• Edat, sexe i, per al conductor, antiguitat i classe del permís.
• Ús de sistemes de seguretat: cinturó, sistema de retenció infantil, casc.
• Proves d'alcohol i drogues practicades i resultat.
• Gravetat de les lesions segons els criteris oficials.

Classificació de víctimes: on es cometen més errors

La gravetat de les víctimes és la dada estadística més sensible: determina si un accident compta com a mortal o greu als rànquings de sinistralitat. Els criteris de l'Ordre segueixen els estàndards europeus:

• Mort: persona que mor en el moment de l'accident o dins dels 30 dies següents com a conseqüència d'aquest.
• Ferit hospitalitzat: persona ingressada en un centre hospitalari més de 24 hores.
• Ferit no hospitalitzat: persona que necessita assistència sanitària però no queda ingressada més de 24 hores.
• Il·lès: persona implicada sense lesions; també s'ha de registrar.

L'error típic és tancar el qüestionari amb la gravetat estimada al lloc dels fets i no actualitzar-la. Un ferit que surt en ambulància com a «lleu» i queda ingressat tres dies és un ferit hospitalitzat; si mor als 12 dies, l'accident passa a ser mortal. Cal establir dins la unitat un procediment de seguiment de víctimes amb els centres sanitaris durant els 30 dies posteriors.

Tipologia de l'accident i factors concurrents

La tipologia descriu com es produeix el xoc, no per què. Confondre tots dos conceptes és el segon error més habitual.

• Col·lisió frontal, frontolateral, lateral i per abast (o en cadena).
• Atropellament de vianant, de ciclista o d'animal.
• Sortida de via (per la dreta o per l'esquerra), amb o sense xoc posterior.
• Bolcada a la calçada, xoc contra obstacle fix o vehicle estacionat.
• Caiguda de motocicleta, ciclomotor o bicicleta.

Els factors concurrents, en canvi, recullen les circumstàncies que hi han contribuït: velocitat inadequada, distracció, no respectar la prioritat, alcohol o drogues, fatiga, estat del vehicle, estat de la via o condicions meteorològiques. No s'han de deixar en blanc perquè «no consten»: si la inspecció ocular, les petjades de frenada o les proves d'alcoholèmia en donen indicis, s'han de reflectir, sempre de manera coherent amb l'atestat.

Els deu errors que invaliden les dades

• Localització imprecisa: només el nom del carrer, sense número, PK ni coordenades.
• Hora de l'avís en lloc de l'hora real de l'accident.
• Confondre tipologia (abast) amb causa (distracció).
• No registrar les persones il·leses implicades.
• No actualitzar la gravetat de les víctimes dins dels 30 dies.
• Discrepàncies entre el nombre de vehicles del croquis i el del qüestionari.
• Marcar «altres» de manera sistemàtica en lloc de triar la categoria correcta.
• Ometre l'ús de cinturó, casc o sistema de retenció infantil.
• No consignar les proves d'alcohol i drogues practicades.
• Transcriure a mà a comissaria dades preses al carrer, amb errors de còpia.

Coherència entre atestat, croquis i qüestionari

Un fiscal o un advocat pot contrastar el qüestionari estadístic amb l'atestat. Si el croquis situa el punt de col·lisió en una intersecció regulada per semàfor i el qüestionari indica «sense regulació», la credibilitat de tot el treball policial queda en dubte. La millor manera d'evitar-ho és que totes les peces surtin d'una única font de dades, presa una sola vegada al lloc dels fets.

• Una sola introducció de dades: el que s'anota al carrer és el que es fa servir a tots els documents.
• Validació creuada: hora, lloc, vehicles i persones han de coincidir a l'atestat, al croquis i al qüestionari.
• Traçabilitat: qualsevol modificació posterior ha de quedar registrada.

Protecció de dades personals

El qüestionari conté dades personals i de salut de les víctimes, que són categories especials segons el Reglament general de protecció de dades i la Llei orgànica 3/2018. Cal limitar-ne l'accés al personal autoritzat, evitar còpies en dispositius personals i no conservar fotografies de documents d'identitat més enllà del que sigui estrictament necessari.

Com aplicar-ho amb CroquisPolicial

CroquisPolicial està dissenyat per policies d'atestats precisament per resoldre aquest problema: prendre les dades una sola vegada al carrer i generar tots els documents de forma coherent.

• Informe estàndard i model T06 generats automàticament a partir de les dades de l'atestat, sense tornar a escriure res.
• Lectura del DNI i de la matrícula: només es desa el text extret; les fotografies no es guarden mai, per privadesa.
• Croquis a escala sobre ortofoto aèria integrada, amb triangulació, que fixa la localització exacta de l'accident.
• Selector visual de danys per indicar el punt de primer impacte de cada vehicle.
• Traspàs del mòbil a l'ordinador de comissaria amb un codi xifrat d'un sol ús.
• Informes amb codi de verificació (CVE) i codi QR per comprovar-ne l'autenticitat.
• Desat automàtic local: si es perd la cobertura, no es perd la feina.